MANIFEST

PER A UNA ECONOMIA ORIENTADA A LES PERSONES

 

Amics de la UNESCO Barcelona dóna suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Creu que per assegurar l’èxit futur d’aquest projecte cal promoure un model de creixement sostenible de l’economia menorquina orientat a les persones. Amb aquesta finalitat Amics de la UNESCO Barcelona signa la següent declaració i convida altres associacions i persones a afegir-s’hi.

 

Ens interessa l’economia com a instrument per a millorar el benestar de la gent.

Volem donar solcs raonables a l’economia de mercat per a l’assignació de determinats béns i serveis, però en altres casos, més substancials per al benestar de la gent, cal reassignar el que assignin els agents privats per objectius de major equitat.

El respecte al patrimoni natural i cultural de Menorca són fonamentals. Cal vetllar pels costos socials del malbaratament del patrimoni, la preservació dels recursos exhauribles, la defensa de la terra i de les generacions, tant presents com futures.

Per tot això, cal ser forts contra l’optimisme del cicle favorable, per a no deixar-nos emportar per la temptació de més i més generació de renda;  ni tan sols en la seva fase baixa, on la penúria de l’atur i la pèrdua d’ingressos pressiona contra l’estoc (el patrimoni), fins a liquidar-lo amb la intenció errònia de salvar el flux (via  renda i consum).

L’agenda política hauria de reconèixer que l’element estructural sempre ha de prevaldre per sobre del conjuntural, l’estoc sobre el flux, el mig i llarg termini sobre l’immediat, les pauses sobre les presses, l’interès conjunt per sobre de l’individual, el patrimoni sobre la renda, el balanç sobre el compte de resultats.

Les decisions de les administracions han d’incorporar el còmput de costos socials, una taxa de descompte que no malmeti el benestar dels nostres néts, incentivar externalitats positives (capital humà, infraestructures, serveis de salut i capital social) i neutralitzar les negatives (contaminació, sorolls, inseguretat).

Menorca sense fronteres s’hauria de governar com un gran consorci d’administracions gestor de serveis des d’un sol planejament insular. La fiscalitat nova ha de ser medi ambiental. Un recàrrec estacional sobre hidrocarburs pot fer bona feina si s’aplica correctament la recaptació. La tributació sobre la renda ha d’estar lligada a la liquidació de les plusvàlues de l’activitat econòmica i no a la seva generació. La fiscalitat que incideixi sobre les famílies ha d’amortir el cost més gran d’insularitat de transport i de cost de la vida.

Per tot això cal exigir un finançament propi (tant autonòmic com de l’estat al territori menorquí) que estigui a l’altura de les necessitats ciutadanes i en correspondència a l’esforç fiscal dels contribuents, també a la vista de les divises aportades a l’Estat i l’ocupació creada per treballadors de Menorca i de fora de l’illa.

Menorca s’hauria de distingir com a terra d’acollida però amb limitacions. Gradualment i amb acompanyament dels serveis socials, no en resposta massiva a suposades necessitats empresarials. CaI exigir dels nouvinguts un compromís inequívoc de permanència amb respecte a la llengua i cultura menorquina i els valors que impregnen el capital social.

El futur de l’economia és ara més que mai incert. Els canvis tecnològics fan obsoletes determinades activitats, la feina ben feta garantidora de futur és substituïda per una emprenedoria cada cop més anticipativa, creadora de demanda més que no servidora d’oferta existent. Això implica vetllar per les conseqüències d’aquesta nova economia (sobre els qui restin fora dels canvis que s’esperen) i ajudar que les ventades del mercat i els tsunamis de les crisis no s’emportin el que tant ha costat construir: indústria alimentària, amb certa manufactura i de serveis (com més personalitzats, generadors d’externalitats, reputacionals i d’experiència, millor).

A Menorca agrada tenir visitants. Però cal cercar valor i no quantitat. L’objectiu no ha de ser esdevenir un destí low cost ni batre récords turístics. Menorca ha de ser vista com una sola marca de qualitat que vinculi la indústria turística amb la resta d’activitats locals.