Debats sobre el Malestar (II): "L’autodeterminació com a aposta, en allò subjectiu i col·lectiu".

“L’autodeterminació com a aposta, en allò subjectiu i col·lectiu”

Amb la participació de:

  • Xavier Bassas, filòsof
  • Daniel Gasol, investigador i artista

Coordinació a càrrec de Daniela Aparicio, psicòloga i psicoanalista.

Entitat col·laboradora: Espai Freud

Entrada lliure

Entenem que actualment hi ha una necessitat apressant, potser més que ahir, d’oferir i escoltar altres discursos, de parlar entre nosaltres, per a rebre i transmetre nous recursos i expectatives capaços d’apuntalar el nostre col·lectiu, que es troba en dificultats.
Volem obrir les portes a una reflexió conjunta que ens permeti la construcció de nous aferradors simbòlics que puguin sostenir les mutacions polítiques, socials i subjectives en curs. Podria ser la manera de buscar alternatives de vida per a aquells que, davant de la situació actual, es troben perplexos: aquells joves tan ben preparats, així com adolescents extraviats, o adults sense rumb que lluiten contra una identitat de consumidors-consumits dins d’un sistema que els ignora. Tot això per tal de buscar sortides als impasos que ens sotgen i endegar un treball crític en comú.

Comptem amb tu i amb els nostres convidats per donar compte del nostre compromís en aquest Malestar i per intentar rescatar una nova dimensió de valors solidaris que puguin sostenir les diferències que ens humanitzen.


Per la nostra primera trobada proposem centrar-nos en aquest primer capítol. El dret a l’autodeterminació no es juga només en la política, es juga també en l’educació i en una concepció determinada del subjecte humà, aquell que ha de ser capaç de prendre decisions en algun moment de la seva vida per orientar-la en funció del seu desig. Així mateix, el subjecte amb la seva falta radical, posa un límit a l’empenta universal de la ciència; hi ha un real que es resisteix a lleis que s’entesten a restaurar el Tot. Molts dels símptomes actuals es poden entendre amb aquesta òptica.

Si el “Tot” és possible estem a prop del deliri i així afloren els símptomes que el qüestionen.

Per al col·lectiu, es planteja una disjuntiva entre una societat totalitària o una societat de les diferències, de la seva tolerància; en aquesta lluita es juga fonamentalment la nostra convivència present i futura.

El capitalisme, amb les seves diferents cares, amenaça els nostres vincles i sembra el sense sentit i la depressió, freqüents en el nostre paisatge actual. El discurs capitalista no s’ocupa del vincle, ans al contrari, ofereix mil objectes per interferir-lo. Sumit en la seva solitud, el subjecte navega a la deriva, a la recerca d’algun sentit orientador.

Hem pensat que aquesta primera trobada podria ser un “remolí” d’idees i intercanvis, amb presentacions breus, des de llocs i sabers diferents.

 

Entitat col·laboradora:

 

Amics de la Unesco de Barcelona