Notícia UNESCO: Article de Pep Martí Vallverdú 5

La UNESCO i el combat contra la discriminació en el futbol

El Barça s’adhereix a la campanya de l’agència internacional contra el racisme i per la tolerància en el món de l’esport

Fruit del treball de la UNESCO, l’Associació de Clubs Europeus de futbol, que aplega 144 socis, va fer una declaració l’any 2009 a favor de promoure clàusules contra tot tipus de racisme i discriminació en els contractes dels jugadors. La UNESCO ha estat especialment insistent en la importància del compromís dels clubs de futbol per combatre tot símptoma de racisme. S’han assolit acords amb un seguit de clubs de futbol europeus, entre ells el F.C. Barcelona. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va visitar fa uns dies la seu de l’organització a París per refermar el suport de l’entitat amb la lluita de la UNESCO en un camp que és tan rellevant com l’esportiu i amb el qual està molt lligat, com és el dels valors.

Precisament el gener passat la UNESCO va presentar l’informe Color, quin color?. Es tracta d’un treball força interessant que avalua la feina feta des de la UNESCO en el camp de l’esport rei i alhora proposa un seguit de mesures per reforçar la solidaritat i la inclusió contra tot tipus de discriminació en el món del futbol.

El futbol, una arma poderosa pel canvi social

La UNESCO considera que el futbol és una arma potent per aconseguir canvis profunds en les mentalitats i que pot ser un estri educatiu formidable. En el document es valoren un seguit d’accions dutes a terme en diferents països per combatre tot brot d’intolerància o discriminació en aquest esport. Es demanen accions determinades per part de jugadors. Es proposa que s’engegui una dinàmica de treball entre clubs i mitjans de comunicació per evitar fer el joc a actituds intolerants. Es considera poc eficaç tot allò que sigui massa forçat, com fer llegir textos antiracistes per part dels capitans d’equip abans d’un partit. En canvi, tota declaració espontània en un sentit antiracista per part de jugadors que són vistos com a models per masses de persones arreu, és molt eficaç. Es reclama també major implicació de jugadors blancs en activitats educatives. Un testimoni per part d’un jugador blanc en elogi d’un company de color és sempre un element molt positiu.

La UNESCO defensa una individualització sistemàtica de les sancions, de manera que no tot un club hagi de pagar per l’acció d’un grup de brètols que amb els actuals sistemes de càmeres de seguretat, són fàcilment localitzables.

L’agència internacional també recomana evitar el llenguatge “anti” i parlar, més que d’antiracisme, de diversitat, cohesió i solidaritat. Alhora, també defensa la porta oberta a l’arbitratge de dones en partits entre clubs masculins. En definitiva, el document “Color, quin color?” és un treball molt sugeridor per tot aquell que vulgui aprofundir en com guanyar des del món de l’esport aquesta final que sempre es juga, i que té com a objectiu a abatre no pas l’adversari d’una altra samarreta, sinó l’agent de l’odi i la intolerància que sempre viu a prop.

Pep Marti