CICLE: "Espais de reflexió en BIOÈTICA"

CICLE: “Espais de reflexió en BIOÈTICA”

Reprenem el cicle de conferències sobre bioètica, que portem a terme en col·laboració amb la Fundació Víctor Grífols i Lucas. En aquests Espais de reflexió es debatrà sobre temes bioètics com la robòtica social, el millorament humà o l’ètica de la cura.

El calendari de conferències que hem programat pel primer semestre de 2022 és el següent:


23 de març: Ètica i Robots, a càrrec de  Miquel Domènech, professor de psicologia social de la UAB.

Arrancarem el cicle tot tractant la robòtica social: aspectes ètics i socials. El desenvolupament tecnològic dels darrers anys ens ha portat a viure escenaris que fins fa uns anys semblaven trets de la ciència-ficció. Com hem estat capaços de passar d’una robòtica industrial a la introducció de robots socials als hospitals, llars i residències? Què suposa aquest canvi de paradigma? I és que la innovació tecnològica planteja una forma d’entendre el món, que comporta nous reptes i problemes ètics.

Miquel Domènech ha estat guardonat amb una de les beques de la Fundació Víctor Grífols i Lucas pel seu estudi sobre les consideracions ètiques a tenir en compte en el disseny i ús de robots socials en hospitals infantils. És membre del European Association for the Study of Science and Technology (EASST) i del Barcelona Science and technology Studies Group (STS-b) de la UAB.


27 d’abril: Millora del cervell humà: Què podem i què volem millorar de les funcions cerebrals?

El neuròleg i expert en bioètica, Bernabé Robles del Olmo, ens convidarà a reflexionar sobre els límits de la millora del cervell amb la seva ponència.

Les societats del benestar, i el marc social competitiu imperant, fan que l’anomenada “millora cerebral” sigui objecte de desig en diferents camps (militar, acadèmic, industrial, gestió, etc.). Què hi ha de cert, ara per ara, sobre les possibilitats reals d’intensificar funcions cerebrals? Una hipotètica implantació d’aquestes tècniques o tractaments vindrà acompanyada de reptes ètics i socials que en proposem analitzar en aquesta conferència.

Bernabé Robles, neuròleg del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i professor de Bioètica i Neurologia a la Universitat de Vic, és autor de diferents publicacions sobre el cervell i la tecnologia, i és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Comitè d’Ètica de la Universitat Politècnica de Catalunya.


18 de maig: Tòxics i contaminants ambientals: qüestions científiques, ètiques i culturals

Miquel Porta, epidemiòleg i catedràtic de Salut Pública, plantejarà les necessitats ètiques, socials i polítiques per millorar el benestar humà i planetari davant la crisi ambiental.

Els agents químics ambientals que habitualment contaminen nombroses poblacions de la Terra (compostos tòxics persistents, disruptors endocrins, metalls, residus plàstics i altres) són un exemple rellevant dels reptes ingents que tenim i, per tant, de l’abast de les necessitats ètiques, socials i polítiques que plantegen.

Així, cada dia solem respirar, menjar o beure substàncies la toxicitat de les quals és objecte de preocupació raonada en les societats més avançades. Informar-nos, pensar, organitzar-nos i actuar sobre les causes estructurals i proximals d’aquesta contaminació interna i externa amb ànim tranquil i constructiu és part de la tasca.


15 de juny: Ètica de la cura, a càrrec de Montserrat Busquets, professora titular jubilada d’Infermeria de la UB. Infermera, té un Màster en Bioètica i Dret, és llicenciada en antropologia social i cultural i doctora en sociologia. Ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional com a professora de l’Escola d’Infermeria de la UB. Ha treballat com a infermera assistencial a la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron i com a professora de l’Escola Universitària d’Infermeria Prínceps d’Espanya de l’Institut Català de la Salut i de la UNED.

Tractarà el tema de l’ètica de la cura en una conferència on reivindicarà, més enllà del paper en l’àmbit de la salut, el seu valor social. Una de les característiques del món actual és la invisibilitat de la cura, tot i ser quelcom imprescindible pel manteniment de la vida. La vulnerabilitat i fragilitat intrínseca de l’ésser humà implica la necessitat de cures per la continuïtat de la vida, i alhora implica la consciència de la necessitat de tenir cura del medi on esdevé la vida.

L’ètica de la cura proposa un model relacional, inclusiu i contextual, que no es limita a la relació dual entre la persona que necessita cures i la que les dona, impregnant les organitzacions i polítiques institucionals per aconseguir una societat més justa.


13 de juliol: Xatbots: desafiaments ètics i dilemes de la cura. A càrrec d’Antoni Baena, professor i director del Màster Universitari en Salut Digital de la Universitat Oberta de Catalunya, que ens explicarà quines són les principals aplicacions dels xatbots en salut i quins conflictes ètics poden originar.

Potser no n’has estat conscient, però segurament ja has interactuat amb un xatbot, amb un assistent virtual al qual has donat i obtingut informació. Pot semblar una cosa nova, però no és així. Amb la pandèmia la IA ha experimentat un augment exponencial, sense temps per analitzar i resoldre els dilemes ètics que pot comportar l’ús generalitzat d’una tecnologia amb una capacitat fins ara única de l’ésser humà: la capacitat de prendre decisions.

Sembla evident que els xatbots augmenten l’eficiència de les intervencions en salut, redueixen costos i proporcionen una atenció personalitzada. Tot i això, el factor més important i limitant per a un xatbot no es troba en la qualitat de les dades que té, recull, processa o comparteix, sinó en si segueix o no un model ètic robust i transparent. En aquesta conferència analitzarem les possibilitats actuals de l’ús d’aquesta tecnologia, els dilemes ètics que pot generar el desplegament a gran escala i les possibles solucions.

CONFIRMAR ASSISTÈNCIA AQUÍ


Les conferències seran presencials, a la nostra seu (Carrer de Mallorca, 207, pral., Barcelona), 18:30 h.


Amics de la Unesco de Barcelona

Facebook
Twitter
YouTube
Instagram