Cicle "Espais de reflexió en bioètica" - Conferència "Cap on va la genètica?"

Cicle “Espais de reflexió en bioètica” – Conferència “Cap on va la genètica?”

Els nous reptes de la reproducció humana, els misteris del cervell, el futur de la genètica, el control de les nostres dades de salut, els problemes de la soledat i l’envelliment, el final de la vida… Aquests temes vinculats a la bioètica i a la vida humana generen un intens debat i han esperonat Amics de la Unesco de Barcelona (AUB) i la Fundació Víctor Grífols i Lucas a sumar esforços per organitzar conjuntament un cicle de conferències per debatre’ls amb profunditat. Per això han signat un conveni per engegar aquest programa -dins de la secció “Espais de reflexió” d’AUB que s’iniciarà el proper 1 d’octubre, precisament sobre la reproducció humana.

El conveni és important perquè suposa el treball conjunt de dues entitats emblemàtiques. Amics de la Unesco de Barcelona és la primera entitat Unesco creada a l’estat espanyol. Va ser fundada el 1959 per defensar els valors de la cultura, l’educació i la ciència. Continua sent, com aleshores, una associació independent basada en l’activitat dels seus socis, i un exemple de bona feina i servei al país des d’una catalanitat compromesa socialment.

La Fundació Víctor Grífols i Lucas està vinculada a la companyia Grífols, especialitzada en salut i medicina biològica, un referent mundial. La fundació es va crear per esperonar el debat i la reflexió sobre els aspectes vinculats a l’ètica i la salut. Aquest divendres, la directora general, Núria Terribas, i la presidenta d’Amics de la Unesco, Rosa Maria Pujol, han signat el conveni que farà possible el cicle. És un exemple de les moltes activitats  que es generen des de la societat civil.

(Article de Pep Martí a Naciódigital)


Aforament limitat. Cal reserva d’assistència (93 452 0552/info@amicsunescobarcelona.cat)


Cap on va la genètica?

Des que, a principis de segle, es va llegir per primer cop la informació genètica que defineix els éssers humans, els avenços han sigut espectaculars. Actualment, gran part de la recerca biomèdica que es fa depèn de les bases de dades genètiques, cada cop més extenses, que permeten accelerar els descobriments i treballar amb informació que fa només vint anys era un secret inaccessible. No tan sols això: la informació genètica és la base de la medicina personalitzada, que està començant a canviar la manera com tractem els malalts, donant-los el medicament que els serà més efectiu i amb menys efectes secundaris.

Tot això és el que s’ha conegut com “l’era post-genòmica”. Però en els darrers anys hem fet una passa més enllà, i no tan sols som capaços de llegir els gens sinó que, per primer cop, també podem modificar-los. Aquesta manipulació genètica, que fa dècades que es fa en plantes i animals, era només una possibilitat teòrica, fins que es va anunciar que havien nascut a la Xina dues nenes a les quals se’ls havia esborrat un gen. Sense que es coneguin encara tots els detalls tècnics, aquest experiment demostra que estem en condicions de començar a alterar el genoma per modelar l’ésser humà de la manera que ens convingui.

Les possibilitats que s’obren davant nostre són fenomenals, però també preocupants. La ciència ha obert una porta que la societat pràcticament ni sabia que existia. Això vol dir que ens enfrontem a una sèrie de reptes ètics que s’han de resoldre amb urgència, abans no canviem per sempre l’aspecte de la nostra espècie. S’ha de permetre la manipulació genètica d’embrions humans? Sempre, mai o només en alguns supòsits? És realment segura? Quins beneficis pot aportar? I quins perills haurem d’acceptar a canvi? Estem entrant en una nova era, que podria ser la dels post-humans, éssers modificats gràcies a la ciència que podrien acabar sent una espècie diferenciada de l’Homo sapiens actual. La humanitat s’encamina inexorablement cap a aquest destí? Aconseguirem modificar-nos fins a fer-nos “perfectes”? Ha de ser aquest, l’objectiu? Aquestes preguntes han de ser discutides com abans millor per tota la societat per poder decidir plegats com serà el nostre futur, abans no sigui massa tard.


A càrrec de Salvador Macip, Professor del Departament de Biologia mol·lecular i ce·lulular de la Universitat de Leicester.

PROGRAMA DEL CICLE

1 octubre 2019 – “Reproducció humana: nous reptes

7 novembre 2019 – “El misteri del cervell humà

9 gener 2020 – “Cap on va la genètica?

6 febrer 2020 – “Qui gestiona les nostres dades de salut?

5 març 2020 – “Transhumanisme: l’ésser humà 2.0

2 abril 2020 – “Som el que mengem

7 maig 2020 – “Envelliment i soledat

4 de juny 2020 – “Final de la vida: qui decideix per mi?

Les sessions tindran lloc a la seu d’AUB (C/ Mallorca, 207 pral.) a les 19 h, a excepció de la sessió inaugural de l’1 d’octubre, que tindrà lloc al Palau Macaya (Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona).

En col.laboració amb la Fundació Víctor Grifols i Lucas (Soci protector d’AUB).

Amics de la Unesco de Barcelona